|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
20/12/2004
| 13:
17 |
 |
|
|
|
Activitats de la Fundació Llibertat i Democràcia |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
Reunió de la Internacional Lliberal a Costa Rica
|
|
Reunió del Comité Executiu de la IL amb Josep Soler
|
Continuant amb les activitat de la Fundació, la primera setmana de novembre vaig participar a la reunió del Comitè Executiu de la Internacional Liberal a Costa Rica, per examinar les propostes liberals per lluitar contra la pobresa i preparar el tema del proper Congrés de la Internacional Liberal que celebrarem a Bulgària, el mes de maig del 2005. Aquest Congrés tractarà sobre els límits entre seguretat i llibertat. Estic molt satisfet en haver contribuït a la creació de RELIAL, la xarxa de polítics, intel·lectuals, partits, fundacions i organitzacions liberals a Amèrica Llatina. Com a president de la Comissió Mediterrània de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica, vaig organitzar la Conferència Anual a Nàpols el passat mes d’octubre. El resultat va ser excel·lent. Vàrem presentar un estudi molt interessant sobre el finançament privat de les inversions als països tercers de la Mediterrània. Referència bàsica sobre un aspecte clau per assegurar el creixement estable en els països de la ribera sud de la Mediterrània. Ara encetem una nova etapa per tractar de la relació entre creixement econòmic i progrés social. La propera conferència, serà a Mònaco, a la primavera del 2006. Em fa molta il·lusió reprendre les activitats de l’Institut Carlemany d’Estudis Europeus, que presideixo. Hem començat aquest trimestre per l’anàlisi del Tractat que institueix una Constitució Europea. Volem ser la millor referència per especialitzar-se en dret i afers europeus. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arxivat
a: Reflexions | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
20/12/2004
| 12:
59 |
|
|
|
|
Memorial Ramon Trias Fargas |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
Cloenda de la taula rodona
|
|
Ofrena floral a El Masnou
|
L’11 de novembre, vàrem commemorar el 15è. Aniversari de la mort de Ramon Trias Fargas a El Masnou. Com a president de la Fundació Llibertat i Democràcia, estic satisfet que en aquest any es publiqui la Semblança Biogràfica de Ramon Trias Fargas per l’Institut d’Estudis Catalans, que em va servir per participar en els actes de celebració del X Aniversari de la Fundació Ramon Trias Fargas, de la que en sóc patró. El diari “La Vanguardia” em va publicar un article amb motiu d’aquesta efemèride. L’acte commemoratiu de El Masnou, el vàrem iniciar amb una ofrena floral al monument que el poble li va aixecar desprès de la seva mort, a la Plaça d’Ocata, al mateix lloc on va morir mentre participava en un acte electoral. En acabar l’ofrena vàrem celebrar una taula rodona, en el que va participar Oriol Pi de Cabanyes, Santiago Castellà, Norbert Bilbeny i que va moderar Josep Soler, vice president executiu de la Fundació Llibertat i Democràcia. Varen ser unes intervencions extraordinàriament interessants sobre el liberalisme a Catalunya i el seu futur. Tant, que serà la base d’un futur seminari. El Memorial Ramon Trias Fargas d’enguany, l’hem atorgat a qui fou el president del Parlament Europeu del 2002 al 2004 i bon amic meu, Pat Cox. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arxivat
a: Altres actes | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
20/12/2004
| 12:
38 |
|
|
|
|
Política de partit |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
|
CDC ha celebrat 30 anys
|
En política de partit, celebro l’orientació cada vegada més clara cap a posicionar-se a favor del Tractat instituint una Constitució Europea. Una opció que, atesos els nostres principis fonamentals, hauríem d’haver recolzat clarament. En dos articles de l’Avui, he exposat l’anàlisi d’aquesta opció que serà sotmesa a referèndum el proper 20 de febrer. CDC ha celebrat 30 anys. En sóc membre fundador i tinc el número 32. Les meves opinions per celebrar-ho les he exposat en un suplement del diari “El País” de Catalunya. La celebració dels 30 anys coincideix amb la de la Conferència Nacional de Convergència i Unió, per consolidar-se com a Federació. És imprescindible per tornar a jugar un paper decisiu en la política catalana i recuperar el govern. Però he trobat a faltar caliu en la proposta. Massa delegats no varen assistir i la repercussió ciutadana fou molt escassa. Trobo a faltar que no s’apliqui la sentència del president Pujol, que ara, més que mai, cal fer “places i carrers”. També en l’àmbit polític celebro que vagin molt bé les negociacions per integrar-se al Partit Liberal Europeu. Crec que és inevitable i imprescindible, atesa la normativa europea vigent sobre els partits polítics europeus. Hi encara ho és més si pensem en les properes eleccions europees. Em satisfà veure que la llavor plantada, al final donarà els seus fruits. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arxivat
a: Reflexions | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
20/12/2004
| 12:
23 |
|
|
|
|
Senat i política espanyola |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
Com veieu, no he sabut assegurar un contacte més freqüent. Reapareixo en aquesta “crònica” desprès de dos mesos llargs que han estat molt intensos. En l’activitat al Senat, el més destacat ha estat la participació en els corresponents debats de la llei de morositat en els pagaments que aplica una directiva comunitària, la molt important per a Catalunya llei d’horaris comercials i la preparació i intervenció en el debat de pressupostos de l’Estat. En aquests mesos, s’ha anat decantant la forma de procedir del govern i dels grups socialista i de l’Entesa Catalana de Progrés (que és l’expressió del tripartit al Senat), que donen suport al govern. La meva impressió és que tant el govern com els socialistes presenten i mostren cada vegada més clarament les seves mancances i fragilitats, i una manca de rigor que preocupen. L’estat de gràcia heretat de l’alleujament d’evitar un govern hereu de l’Aznar, crec que s’acabarà més aviat de l’esperat. En el cas dels pressupostos, sóc un ferm partidari de mantenir el veto i demostrar que rebutgem uns pressupostos que no tenen consistència des d’un punt de vista mínimament rigorós sobre els pressupostos bàsics del que precisa l’economia espanyola i és regressiu en relació a les necessitats de la societat catalana. En tots aquests àmbits viscuts directament, és sorprenent l’entusiasme d’ERC, en el que no se veure cap intervenció realment favorable als interessos de Catalunya. No veig altre fonament que mantenir les corresponents poltrones i gaudir d’una sensació de poder per trepitjar moquetes presidencials i ministerials. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arxivat
a: Reflexions | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|
|
