|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
2/4/2004
| 20:
44 |
 |
|
|
|
Comença la meva feina com a senador |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| |
|
|

Façana del Senat espanyol
Font: www.rsme.es
|
Avui s’han constituit les meses del Senat i del Congrés. Al Senat, CiU tindrem a Jordi Casas com a Secretari 2on. Al Congrés, Jordi Vilajoana serà el Vicepresident 4rt. Això ha estat possible gràcies a l’acord signat ahir per tots els partits excepte el PP. D’aquesta manera, tot i la majoria popular al Senat, la presidència ha anat a parar al PSOE. Així, la Mesa del Senat té la següent composició: President: Javier Rojo (PSOE) Vicepresident 1er: Isidre Molas (PSC) per l’Entesa Vicepresident 2on: Juan José Lucas (PP) Secretari 1er: Iñaki Anasagasti (PNV) Secretari 2on: Jordi Casas (CiU) Secretari 3er: Damian Caneda (PP) Secretari 4rt: José Manuel Barquero (PP) Sobre la Mesa del Congrés, està formada pels següents membres: President: Manuel Marín (PSOE)
Vicepresidenta 1a: Carme Chacón (PSC) Vicepresidente 2on: Gabriel Cisneros (PP) Vicepresidente 3er: Ignacio Gil Lázaro (PP) Vicepresidente 4rt: Jordi Vilajoana (CiU) Secretari 1er: Javier Barrero (PSOE) Secretària 2a: María Jesús Sáenz (PP) Secretària 3a: Celia Villalobos (PP) Secretària 4a: Isaura Navarro (IU)
Dit això, ara CiU tindrà un paper determinant al Senat, perquè, d’acord amb la distribució de la representació política a aquesta institució, els nostres vots seran necessaris per fer qualsevol majoria. Com ja he dit diverses vegades a aquest weblog, ara podrem treballar per aconseguir els grans objectius de la campanya: aprovar un nou Estatut, i aconseguir un nou finançament que permeti donar resposta a les demandes dels ciutadans de Catalunya. I, per la meva part, em centraré també a ‘europeïtzar Madrid’, molt més fàcil ara amb un nou Govern que sembla que recuperarà el diàleg amb França i Alemanya, a més de desencallar temes tan importants com la nova Constitució Europea. Després de la constitució de la Mesa del Senat, ara comença la discussió per la composició de les comissions. Us remeto a què veieu el document que adjunto sobre què és el Senat dins l’apartat ‘Senat: El gran desconegut’, a la part esquerra d’aquest weblog. La setmana vinent començo uns dies de vacances per poder descansar de veritat. Fa temps que no tinc vacances tant llargues. Després d’aquesta parada necessària, mantindrem el contacte. Gràcies a tots un altre cop. |
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Arxivat
a: Comentaris | Comentaris
2 | Enviar
a un amic |
|
|

 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
1/4/2004
| 17:
34 |
 |
|
|
|
Comiats a Europa III |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| |
|
|

Pat Cox el dia que el van elegir president del Parlament Europeu
Font: www.patcox.ie
|
La d’ahir va ser una tarda d’emocions. El Grup Liberal va organitzar una recepció en el meu honor a tall d’acomiadament, en la que no hi vaig trobar a faltar ningú dels que han compartit amb mi la política europea els últims anys dins del Grup Liberal. També haig d’agrair l’assistència de representants d’altres grups i de la meva successora a la Secretaria General del Patronat Català Pro Europa, Anna Terron. El President del Grup, Graham Watson , em va dedicar unes paraules entranyables, farcides d’anècdotes. Va recordar com ens vam conèixer. Va ser en una reunió del Grup Liberal en què ell havia de ser escollit president. Watson va confessar que, en aquella trobada, a un castell de la seva circumscripció a Escòcia, estava molt preocupat pel seus ingressos econòmics, ja que ell provenia del sector bancari. En qualitat de tresorer li vaig fer el seu primer assessorament, segons va reconèixer ahir, i li vaig explicar detalladament quines serien les seves retribucions. A la recepció d’ahir em van honorar amb regals que els vaig agrair molt sincerament. Watson em va obsequiar amb una ampolla Magnum de Champagne; els meus col.legues de la Comissió d’Economia del Grup em van regalar les memòries de Jacques Delors, amb la signatura de tots ells; per part d’una finesa de la Minoria Sueca, Astrid Thors, una corbata finesa; una funcionària del Grup em va regalar un CD....Bé...tot va ser molt agradable i simpàtic. El sopar va ser també una sorpresa. Tenia previst sopar amb un amic, però aquest va venir acompanyat ni nés ni menys que del President del Parlament Europeu i amic, Pat Cox. Vam estar xerrant, comentant la situació política internacional, explicant anècdotes, i tot aixì fins a les 2 de la matinada!. Tot un rècord tractant-se d’Estrasburg. Vaig agrair molt el gest de Cox. Aquest matí hi ha hagut la recepció amb protocol (tot el contrari d’ahir a la nit) amb el President del Parlament, i amb la fotografia oficial d’aquestes recepcions -ara encara no la tinc digitalitzada, la penjaré quan en disposi d’ella. M’he acomiadat també de tot el seu gabinet, gent amb la que he tingut molt contacte, perquè l’equip de Cox també havia estat al Grup Liberal. Des d’Estrasburg agafo l’avió cap a Madrid, el meu nou destí polític, que inicio amb molta il.lusió, i amb moltes ganes per poder europeitzar aquesta capital. |
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Arxivat
a: Parlament Europeu | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|

 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
31/3/2004
| 19:
00 |
 |
|
|
|
Comiats a Europa II |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| |
|
|

Watson a l'esquerra, i Bolkenstein a la dreta, en una imatge d'arxiu
Font: Grup Liberal del Parlament Europeu
|
Com ahir, avui continuo amb els comiats a la Unió Europea. Aquest matí m’he reunit amb el Comissari de Mercat Interior, Fiscalitat i Unió Duanera, el liberal holandès Frits Bolkenstein. A Bolkenstein el conec fa dotze anys, abans que el nomenessin Comissari Europeu. És un dels líders del partit liberal holandès, el Partit per la Democràcia i la Llibertat d’Holanda (VVD), i un dels responsables que aquest partit estigui actualment al govern, en coalició amb els demòcratacristians (CDA) i el D66. També va ser president de la Internacional Liberal fins el 1999, justament quan vaig organitzar una trobada d’aquest grup a Sitges. Bolkenstein ha expressat el seu interès en seguir en contacte amb mí a la Internacional Liberal. M'ha reafirmat que sempre tindré un amic a la Comissió. Ell s’ha compromès a venir a Barcelona en algún dels actes que tinc previst organitzar l’any vinent. Després de la reunió hem dinat amb el president del Grup Liberal del Parlament Europeu, Graham Watson. Hem comentat amb sorpresa els resultats de les eleccions a Espanya i a França, tenint en compte la còmoda victòria de les esquerres a amdós països. Sobre Graham Watson, és un liberal britànic típic, que ha sabut trobar un bon equilibri entre les tesis econòmiques liberals i la sensibilitat per als temes socials i de medi ambient. També és un acèrrim defensor dels Drets Humans. Watson és escocès, per la qual cosa és sensible a les reivindicacions de Catalunya, i entén perfectament les nostres aspiracions. És coneixedor del ‘model català’ de què he parlat a la campanya, sobretot tenint en compte que els escocesos van prendre aquest model com a referència quan van negociar la seva autonomia (veièu el comentari que faig al weblog clicant aquí). A Gran Bretanya ha tingut i té un paper destacat al Partit Liberal Demòcrata britànic. És un bon amic i, a més, curiosament, érem veïns de vivenda a Brussel·les. Aquesta tarda em fan un homenatge els membres del Grup Liberal del Parlament Europeu que ell presideix. Demà continuaré els comiats amb la visita al president del Parlament Europeu, Pat Cox. |
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Arxivat
a: Parlament Europeu | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|

 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
30/3/2004
| 17:
44 |
 |
|
|
|
Comiats a Europa |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| |
|
|
Página web de la Comissió Europea
|
Aquesta setmana serà molt intensa i emotiva per a mi. Serà la última setmana que estic a Estrasburg en condició de diputat Europeu per Convergència i Unió. Dic que serà emotiva perquè seran dies de comiat de la gent amb la que he compartit els últims anys un espai en la política europea. De totes maneres, hi ha un acomiadament que es convertirà en retrobament a Madrid, de la qual cosa me n’alegro. Ja ho vaig dir recentment en aquest weblog. Em refereixo al comissari europeu responsable d’Afers Econòmics i Monetaris, Pedro Solbes . Marxarà, com jo, de Brussel.les per anar a ocupar, no com jo, el Ministeri d’Economia i la vicepresidència segona del nou govern espanyol. Pel què fa al present, aquesta tarda m’acomiado de Loyola de Palacio , vice-presidenta de la Comissió Europea i comissària de Transports i Energia de la UE. Només puc expressar respecte i admiració per com ha assumit i desenvolupat les seves funcions, malgrat la meva total i lògica discrepància política perquè representa l’”Aznarisme més pur”. Loyola de Palacio, malgrat que els seus inicis al càrrec van estar marcats pel controvertit “Cas del Lli”, ha demostrat una gran enteresa i fortalesa política. S’ha responsabilitzat de qüestions difícils, com són les relacions amb el Parlament Europeu . No hem d’oblidar que el Parlament havia fet dimitir l’anterior Comissió Europea. També s’ha encarregat de dues carteres importants dins la Comissió: Transport i Energia. Es una persona absolutament entregada a la seva feina, coneix a fons els seus dossiers, i és molt treballadora. No hi ha hagut cap tema que es pogués dir que l’hagués gestionat malament. Que no compartim projectes polítics no vol dir que no hi pugui haver respecte mutu. Per això, des d’aquest Weblog vull expressar la meva admiració i desitjar-li molta sort en un futur. |
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Arxivat
a: Parlament Europeu | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|

 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
29/3/2004
| 16:
35 |
 |
|
|
|
Weblogs de polítics a França |
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| |
|
|
Weblog de Jaques Santini, de l'UDF
|
|
Weblog d'Alain Rousset, del PS
|
Acaben de celebrar-se les eleccions regionals a França, amb victòria generalitzada dels socialistes. He descobert un article de France Info on parla dels diferents weblogs existents de polítics francesos (cliqueu aquí per accedir-hi). De fet, és destacable el del candidat de l’UDF Jaques Santini . Santini, alcalde d’Issy-les-Moulineaux , és un dels principals impulsors a França de l’aplicació de les noves tecnologies a l’administració pública. A la seva regió, Ile-de-France , han guanyat els socialistes, però al seu districte, Hauts de Seine , on ell encapçalava la llista, ha guanyat el seu partit. Un altre guanyador amb weblog propi és el cap de llista d’Aquitania , Alain Rousset , del Partit Socialista. |
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
|
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Arxivat
a: Personal | Comentaris
0 | Enviar
a un amic |
|
|

|